Al llegir en un dels magn\u00edfics di\u00e0legs de Plat\u00f3 que Sol\u00f3 anava a cantar el gran fet geol\u00f2gic de l\u2019enfonsament de l\u2019Atl\u00e0ntida quan la mort, per malaventura nostra, gel\u00e0 ses inspiracions abans de n\u00e0ixer, los colors de la vergonya em surten a la cara i em sento caure de les mans mon petit llibre, conven\u00e7ut de que sols a l\u2019escalfor del sol de Gr\u00e8cia podia escriure\u2019s, vora les mateixes antigues fonts de la tradici\u00f3 que les ru\u00efnes dels pobles, l\u2019oblit i el descre\u00efment han estroncades.<\/p>\n
Ara, al traure\u2019l a llum, veig amb recan\u00e7a quant sumptu\u00f3s edifici hauria sortit d\u2019eixes hermoses pedres, si haguessen caigut en una m\u00e0 mestre, i que hi hauria terra de sobres per aixecar-hi un roure en l\u2019endret a on he plantat aqueix reboll, que encara que reboll com \u00e9s, any\u00edvol i mal arrelat, me costa m\u00e9s que si l\u2019hagu\u00e9s regat amb sang de les venes.<\/p>\n
Era en les primeres volades de ma jovenesa, i per lo tant m\u00e9s perdonable, quan, poc satisfet de mes can\u00e7ons i corrandes, gos\u00ed posar les mans en aqueixa obra, arraconat com vivia en un mas de la plana de Vic, sens haver vist m\u00e9s terra que la que s\u2019obira des d\u2019un merlet de les serralades que l\u2019enrotllen, i coneixent la mar com si sols l\u2019hagu\u00e9s vista pintada; mes a\u00e7\u00f2 i mon poc seny me posaren la ploma a les mans; altrament mai m\u2019hi hauria arriscat. Mon apartament dels grans centres i ma falta d\u2019experi\u00e8ncia liter\u00e0ria, i, m\u00e9s que res, l\u2019espectacle sempre nou de la naturalesa, que amb les coses m\u00e9s petites d\u00f3na imatge de les coses m\u00e9s grans, me feren pendre el vol a la bona de D\u00e9u, sens adonar-me del poc delit de mes ales. Les antigues cr\u00f2niques de Catalunya i d\u2019Espanya, de que m\u2019agradava escartejar sobre tot les primeres fulles, m\u2019ompliren la fantasia d\u2019aquells fets que, de tan llunyers i embolcallats amb la calitja dels temps primitius, la hist\u00f2ria va oblidant i perdent-ne el compte, i en una obra asc\u00e8tica de Nieremberg lleg\u00ed per primera vegada, entre els grans c\u00e0stigs amb qu\u00e8 D\u00e9u ha flagellat la terra, l\u2019enfonsament de la que tants savis ge\u00f2legs i bot\u00e0nics veuen jaient al fons de la conca de l\u2019Atl\u00e0ntic.<\/p>\n
A l\u2019ombra de sos tarongers, que enciseres me semblaren les Hesp\u00e8rides, amor de l\u2019antiga Gr\u00e8cia, que feren sospirar tan dol\u00e7ament les lires de sos poetes! Que esgarrif\u00f3s lo Pirineu entre les flames, per\u00f2 que temptadores i belles les ones d\u2019or i plata que de ses foses entranyes regalaren! Que gran H\u00e8rcules allargant amb lo sepulcre de Pirene la cordillera a qu\u00e8 ha dat nom, batent a colps de clava els gegants de la Crau en la Proven\u00e7a, atuint a Geri\u00f3 i al l\u00edbic Anteu, esparverant les Harpies i Gorgones, i, en son darrer treball, esportellant la muntanya de Calpe, tanca del Mediterr\u00e0, i abocant-lo com un riu en la ve\u00efna Atl\u00e0ntida, aqueix pont llevad\u00eds que D\u00e9u trenc\u00e0 per incomunicar en \u00e8poques de corrupci\u00f3 els m\u00f3ns, tornats a unir en lo m\u00e9s herm\u00f3s dels segles moderns pels tit\u00e0nics bra\u00e7os de Colon<\/p>\n
Aqueix, aterrant les columnes del\u00a0Non plus ultra<\/em>\u00a0i esqueixant la cortina de la\u00a0Mar tenebrosa<\/em>, me sembl\u00e0 la m\u00e9s gentil corona del poema que amb massa coratge gos\u00ed empendre, comen\u00e7ant-ne d\u2019escriure els primers cants.<\/p>\n Cent vegades volgu\u00ed recular, com qui entra en una balma esglaiadora d\u2019on ning\u00fa ha escandallat los abismes; cent vegades deix\u00ed caure defallit lo m\u00f3n de mes pobres inspiracions rostos avall, i altres cent vegades, com S\u00edsifo, torn\u00ed a pujar vers l\u2019alterosa cima el feixuc pes tan mal midat a mes espatlles de poeta. En eixa lluita terrible en qu\u00e8, ven\u00e7ut o vencedor, sempre era jo qui rebia les espurnes, una malaltia em f\u00e9u deixar los dol\u00e7os aires de la p\u00e0tria per les ones de la mar, no tan amargues per mi d\u2019en\u00e7\u00e0 que bressaven mos flairosos somnis, i amb c\u00e0ntics i m\u00fasica m\u2019hi cridaven hermoses visions de jovenesa. Passaren falagueres o aterradores davant mos ulls enlluernats, i, caigudes les barreres de mes muntanyes enyorades, mon horitz\u00f3 po\u00e8tic s\u2019eixampl\u00e0 com un cel que s\u2019esboira.<\/p>\n Veg\u00ed Cadis, la de cent torres d\u2019ivori, \u00c0vila i Calpe, que semblen dos gegants que acaba de despartir lo Mediterr\u00e0 d\u2019una arrambada, obrint-se pas entre llurs peus de marbre. Al ferreny Montg\u00f3 i al cap Finisterre deman\u00ed ses llegendes mig oblidades ja, com los pobles que les dictaren, i al Betis i Guadiana records de les terres submergides per a on degueren allargar ses argentades cintes; or\u00ed davant les sagrades cendres de Colon, que des de sa tomba miserable, vergonyosa per nosaltres a qui regal\u00e0 un continent, sembla guardar-nos encara la perla de les Antilles; voreg\u00ed les A\u00e7ores i altres illes atl\u00e0ntiques, que, com a pilastres del gran pont romput, ensenyen encara el front ratllat pel llamp de la venjan\u00e7a divina.<\/p>\n Entre ells m\u2019afigur\u00ed veure als Atlants al\u00e7apremar aquelles roques i esculls, llan\u00e7ant-los contra el cel, i amb brams i cridadissa pujar, caure, i amb los bocins de llur pel\u00e0sgica torre rodolar a l\u2019abisme de les ones, i, no cal dir-ho, mon poema s\u2019acab\u00e0 per ell mateix, com una d\u2019eixes petxines que cada dia, cansada de brunyir-les, la maror llen\u00e7a a la platja; i, b\u00e9 o mal arrodonit, veu\u2019s-el aqu\u00ed.<\/p>\n \u00bfHaur\u00e9 desllu\u00eft i fet malb\u00e9 aqueixes esbala\u00efdores tradicions, tresor de les cent\u00faries, escampat com les perles en les marines espanyoles? \u00bfHaur\u00e9 esfullat aqueixes flors collides la matinada de ma vida en les valls i garrigues de la p\u00e0tria? Oh! si l\u2019\u00e0liga m\u2019hagu\u00e9s deixat ses enlairades ales, si hagu\u00e9s tingut la cadena d\u2019or de la inspiraci\u00f3 dels grans poetes, d\u2019aqueixes perles, malaguanyades en mes mans barroeres, li n\u2019hauria fet un collaret de sultana, i amb eixes i altres m\u00e9s ben triades flors hauria coronat son front de reina. Ara, ella em perd\u00f3 si goso posar a ses plantes mon manadet d\u2019espigolera vora les daurades garbes del camp, sempre assoleiat i bene\u00eft de Deu, de sa literatura.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Al llegir en un dels magn\u00edfics di\u00e0legs de Plat\u00f3 que Sol\u00f3 anava a cantar el gran fet geol\u00f2gic de l\u2019enfonsament de l\u2019Atl\u00e0ntida quan la mort, per malaventura nostra, gel\u00e0 ses inspiracions abans de n\u00e0ixer, los colors de la vergonya em surten a la cara i em sento caure de les mans mon petit llibre, conven\u00e7ut […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-16","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-sample"],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/dotepub.com\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"http:\/\/dotepub.com\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/dotepub.com\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/dotepub.com\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/dotepub.com\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=16"}],"version-history":[{"count":3,"href":"http:\/\/dotepub.com\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":33,"href":"http:\/\/dotepub.com\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16\/revisions\/33"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/dotepub.com\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=16"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/dotepub.com\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=16"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/dotepub.com\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=16"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}